Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té la particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a les planures d'Aquitània. En són conseqüència el clima, més fred i nival, i la parla dels habitants, una variant de la llengua gascona, de la família de l'occità. Voltada de cims altíssims (tuc de Molières, Besiberri, Gran Tuc de Colomers, amb importants circs glacials (Saboredo, Colomers, Restanca, Mar, etc.), hi neixen, a més de la Garona, que forma l'eix de la vall on es concentra la població, la Noguera Pallaresa (NE) i la Noguera Ribagorçana (S), afluents del Segre.

El port de la Bonaigua és el pas tradicional envers Catalunya, i el túnel de Vielha ha facilitat modernament les comunicacions. Havia format part del comtat medieval de Comminges, però des del segle XII s'integrà a la corona catalanoaragonesa. Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc han donat pas els darrers decennis al turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura i la riquesa monumental.