El territori que constitueix la Noguera
correspon a la zona d'expansió del comtat d'Urgell
per la línia del Segre: a mitjan s XI el domini
urgellès s'havia consolidat a les valls de Rialb,
de Meià, d'Àger i de Santa Linya i a
les rodalies de Ponts i d'Artesa, a l'empara de la
barrera del Montsec, que tancava pel S el comtat de
Pallars, alhora que els comtes de Barcelona s'implantaven
a Camarasa, a Cubells i a Montgai . Balaguer i el seu
territori, finalment, fou repoblat a la primera meitat
del s XII. En la divisió del Principat de Catalunya
en vegueries, vigent el 1304, la Noguera era repartida
entre les vegueries de Balaguer, de Camarasa, d'Urgell,
de Lleida i de Tàrrega; al s XVII, amb la partició de
la vegueria de Camarasa entre les de Lleida i la nova
d'Agramunt, aquesta, llevat de les rodalies d'Agramunt
i d'Oliana, comprenia en gran part terres de la Noguera.
Des del 1716 la comarca fou dividida entre els corregiments
de Lleida i de Cervera, i amb motiu de la divisió provincial
(1834) restà compresa dins la província
de Lleida. La divisió de la Generalitat del
1936 establí els límits comarcals d'acord
amb l'àrea d'atracció del mercat de Balaguer.
La llei sobre l'organització territorial de
Catalunya del 1987 restaurà la comarca de la
Noguera com a unitat administrativa i política
amb els mateixos municipis que la comarca homònima
del 1936. El 1988 el Parlament de Catalunya aprovà la
creació de la comarca del Pla d'Urgell, i els
municipis noguerencs de Bellvís, el Poal i Linyola
s'hi integraren. Posteriorment, una llei del 1990 segregà de
la Noguera els municipis d'Alfarràs i de la
Portella per tal d'agregar-los a la comarca del Segrià. |