El territori que constitueix la Noguera correspon a la zona d'expansió del comtat d'Urgell per la línia del Segre: a mitjan s XI el domini urgellès s'havia consolidat a les valls de Rialb, de Meià, d'Àger i de Santa Linya i a les rodalies de Ponts i d'Artesa, a l'empara de la barrera del Montsec, que tancava pel S el comtat de Pallars, alhora que els comtes de Barcelona s'implantaven a Camarasa, a Cubells i a Montgai . Balaguer i el seu territori, finalment, fou repoblat a la primera meitat del s XII. En la divisió del Principat de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, la Noguera era repartida entre les vegueries de Balaguer, de Camarasa, d'Urgell, de Lleida i de Tàrrega; al s XVII, amb la partició de la vegueria de Camarasa entre les de Lleida i la nova d'Agramunt, aquesta, llevat de les rodalies d'Agramunt i d'Oliana, comprenia en gran part terres de la Noguera. Des del 1716 la comarca fou dividida entre els corregiments de Lleida i de Cervera, i amb motiu de la divisió provincial (1834) restà compresa dins la província de Lleida. La divisió de la Generalitat del 1936 establí els límits comarcals d'acord amb l'àrea d'atracció del mercat de Balaguer. La llei sobre l'organització territorial de Catalunya del 1987 restaurà la comarca de la Noguera com a unitat administrativa i política amb els mateixos municipis que la comarca homònima del 1936. El 1988 el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la comarca del Pla d'Urgell, i els municipis noguerencs de Bellvís, el Poal i Linyola s'hi integraren. Posteriorment, una llei del 1990 segregà de la Noguera els municipis d'Alfarràs i de la Portella per tal d'agregar-los a la comarca del Segrià.