A mitjan el segle VI a.C. un poble iber, els Ilergetas , van crear Iltrida . Amb la conquesta romana la ciutat passa a anomenar-se Ilerda , es tractava d'una població fortificada que vivia principalment d'una rica agricultura.

A finals del segle III arriben a la zona els pobles bàrbars i a començaments del segle VIII s'estableixen els Sarraïns, que passen a anomernarla Larìda , un poble molt important per a la història de la ciutat. La seva ocupació arriba fins a l'any 1149, quan les tropes cristianes de Ramón Berenguer IV conquereixen la ciutat. Un any més tard se li atorga la Carta de Població.

Lleida adquireix importància des de principis del segle XIV fins a finals del segle XV per ser l'única ciutat de la corona d'Aragó dotada amb un centre d'ensenyament superior, l' Estudi General .

Els segles XVI i XVII suposen una decadència demogràfica i econòmica produïda per la guerra i la pesta. A mitjan el segle XVII la Guerra dels Segadors deixa la ciutat en ruïnes. Al llarg del segle XVIII la ciutat va recuperant-se i adaptant-se als nous temps.

L'any 1833 Lleida es converteix en Capital de Província, a mitjan aquest segle té lloc l'arribada del Ferrocarril i s'inicia una nova estructura urbanística.