 |
 |
 |
|
|
 |
Patronat
del Camí de Muntanya (CEL) |
Caminant
per no caure en l´oblit
Reportatge
extret del suplement dominical de "La Mañana" (Octubre
2005)
|
|
|
|
|
L 'activitat que proposa el Centre Excursionista
de Lleida, des del Patronat del Camí de Muntanya,
per al proper cap de setmana "no tindria raó de
ser a mitjans del segle passat", argumenta el Joan Ramon
Segura abans d'entrar en matèria, reflexió encertada,
ja que aquest primer diumenge de novembre, el dia 6, tindrà lloc
la desena diada del camí de muntanya, durant la qual
es recuperarà un tram de camí que va des de
l'ermita del Colobó fins al roure de Cala Fi, un dels
molts senders que travessen les terres lleidatanes fins arribar
a algun raconet d'encant encisador, emblemàtic per
una o altra història de la qual ha estat testimoni
silenciós.
Antigament aquests itineraris, que unien unes viles amb altres, masies,
poblacions amb les seves ermites més pròximes, eren les úniques
vies de comunicació que existien i que s'utilitzaven tant els
dies feiners com els festius. "En alguns llocs hi havia la tradició de
mantenir el camí, i per aquesta raó hi havia un dia dey'o-ba
que era una jornada durant la qual la gent es dedicava a arreglar camins",
ens explica un dels coordinadors del Patronat.
Amb el despoblament d'aquests nuclis de muntanya, la modernització de
la societat i la generalització dels vehicles motoritzats, aquests
camins han caigut en desús i han començat a patir les conseqüències
del pas del temps. Per tal que no es perdin en l'oblit els amants de
la natura i del territori arrangen i senyalitzen aquestes vies que formen
part de la història dels pobles.
Fa deu anys, els integrants del Patronat del Camí de Muntanya
van fer aquesta reflexió al comprovar que cada vegada costava
més arribar als llocs que de joves havien accedit fàcilment,
i van observar, a més, que de tota la geografia catalana, la demarcació de
Lleida era la que més patia aquesta pèrdua patrimonial,
a partir d'aquí va sorgir la idea de formar el Patronat i de fer
una diada del Camí de Muntanya, "tots aquests camins són
prou importants i els hi volem dedicar almenys un dia a l'any",
afirmen.
Fa deu anys aquests excursionistes es van adonar que s'estava perdent
una part del nostre patrimoni cultural i històric, ja que les
rutes són testimoni dels hàbits de la gent, i en elles
s'hi ha escrit una part de la història dels nostres avantpassats.
Amb la voluntat integradora que caracteritza aquesta associació,
es va crear una institució amb un nom diferent al del Centre Excursionista
de Lleida, "perquè tothom qui ho desitgés, en formés
part", mostra una vegada més d'aquest caràcter obert,
i així en alguna de les diades han comptat amb la col-laboració d'altres
persones que no formen part del CEL com per exemple el grup de Tartareu,
membres del Centre Excursionista de Balaguer, el grup de mestres, i esperem
rebre l'assistència, el proper cap de setmana, de tots aquells
que sentin curiositat per aquest tema.
|
|
El
patronat del camí de muntanya
Amb el seu caràcter d'entitat oberta a tots els qui desitgin formar-ne
part, fa deu anys es va crear el Patronat del Camí de Muntanya,
encarregat, entre d'altres, d'organtizar la jornada de recuperació dels
camins de les terres lleidatanes, "una mena d'homenatge als senders
recorreguts pels nostres avantapassats".
Actualment el Patronat està integrat per una dotzena de socis del
Centre Excursionista entre els que es reparteixen les tasques, i que són
el Jordi Guivernau, Josep Massot, Miquel Urbano, Lluís Taberner,
Pau Salla, Rosendo Oliva, Andreu Cots, Pep Vicedo, Juli Baiori, Eloi Teixidó i
Joan Ramon Segura.
Des de la seva formació com a entitat segueixen gairebé el
mateix procediment a l'hora d'organtizar la Diada del Camí de Muntanya.
Tot comença la primera quinzena de setembre amb una reunió per
anar a veure el camí escollit i investigar el recorregut inicial
d'aquella part d'història. El dissabte anterior a la diada es fa
la "feina bruta", esbroçar el què fa més
nosa perquè es pugui transitar mínimament el dia següent:
la diada, que sempre se celebra el primer diumenge de novembre que no interfereixin
amb Tot Sants.
El divendres següent es fa una revisió de la jornada, valorant
objectivament com ha anat tot, pensant en què es pot millorar...
i és també el dia en què es realitzen les propostes
dels futurs camins que s'han de recuperar. Pels vols de Nadal es van a
veure les diferents propostes i s'escolleix la més apropiada. Després
de passar la primavera i l'estiu torna a començar el cicle de les
tasques a fer perquè tot surti bé la següent edició.
Les tasques que es realitzen són molt variades i de vegades feixugues,
i van des de la neteja i arranjament de la ruta fins a la senyalització mitjançant
cartells i fites, creuen que "és molt important que els itineraris
estiguin senyalitzats perquè molta gent si els camins no estan marcats
no s'atreveixen a fer-los perquè no els coneixen". Els camins
escollits són recorreguts d'aproximadament una hora; després
de treure les males herbes i senyalitzar-lo, en els llocs es fan unes marques
amb pintura verda, "no ens agrada pintar per pintar, només
la utilitzem als llocs més dubtosos".
Després de tot, la valoració que fan de la tasca realitzada és
molt positiva "perquè passen els anys i observes que els excursionistes
utilitzen aquell camí que fa uns anys vam recuperar".
|
|
|
Camins recuperats
Des de la formació del Patronat del Camí de Muntanya s'han
recuperat diferents itineraris per les terres lleidatanes, i s'han celebrat
nou diades amb l'objectiu que petits, joves i grans col•laborin
plegats en aquestes tasques de recuperació.
Durant la primera Diada del Camí de Muntanya es va
recuperar un antic camí que comunicava l'alta Noguera
amb Aragó, a través de la passarel•la
de Tragó: el camí d'Alberola a Tar-tareu.
L'any següent, el 1999, al llarg de la segona Diada es va recuperar
un tram de via romana, de Fontdepou a Àger. L'acte va tenir un
caràcter reivindicatiu, ja que a la vegada que s'arranjava aquesta
part de traçat romà, es demanava a l'Administració que
la carretera de Balaguer a Àger evités fer malbé "un
patrimoni històric d'aquestes característiques que havia
sobreviscut al pas de més de 2.000 anys", com van argumentar.
La tercera Diada va començar a Àger per arribar fins a
l'ermita de Pedra on van començar les tasques d'arranjament i
senyalització fins a la font de Gabrieló.
La marxa pel Montsec va tenir també un caràcter reivindicatiu
i l'ermita de Pedra va ser l'escenari escollit per la lectura d'un manifest
en defensa d'aquesta serralada tan emblemàtica a les terres lleidatanes "excepcional
per la bellesa, la fauna i per l'interès paleontològic
dels jaciments fòssils", raó per la qual van demanar
a la Generalitat més protecció i la inclusió a la
xarxa d'espais naturals.
La proposta per la quarta diada va ser la recuperació d'un sender
que enllaçava Guàrdia amb el castell de Mur, pel camí vell.
La següent edició es va apostar també per l'itinerari
fins un castell, des de Corçà fins al castell de Sant Llorenç.
La sisena va tenir lloc pel barranc del bosc fins a l'estació de
Cellers, una elecció diferent a les dels darrers anys, ja que
la importància del sender no venia donada pels punts que unia,
sinó per l'encant d'ell mateix.
Excepcionalment la setena Diada es va celebrar al mes de maig del 2003,
tenint com a objectiu l'arribada a l'ermita de Sant Pere de Queralt,
sortint des de Santa Linya. L'ermita, una joia de l'arquitctura llombarda,
està ubicada al cim d'un esperó rocallós situat
al barranc de Sant Pere. El mes de novembre del mateix any, tal com ja
anava esdevenint una tradició, va acollir la vuitena Diada, amb
l'arranjament i senyalització d'un tram que va des de l'Ametlla
fins a la Canal d'Osca. La novena Diada del Camí de Muntanya va
recuperar el traçat que surt de la graonada mitjana fins al tram
superior de la canal d'Osca.
|
|
El proper diumenge dia 6 de novembre tindrà lloc
la desena Diada del Camí de Muntanya, una edició assenyalada,
que coincideix a més amb el centenari del CEL, motiu
pel qual, a més de la recuperació del tram
de camí escollit, es preparà una cassola de
tros a l'ermita del Co-lobó; els cuiners seran en
Bali Sales i l'Antoni Martí.
Així, tots aquells que ho desitgin poden participar el proper diumenge
dia 6 de novembre en la recuperació del tram de sender que condueix al
visitant des de l'emblemàtic Colobó fins al roure de Cala Fi.
La desena Diada
La desena Diada començarà amb un esmorzar a dos quarts
de nou del matí a Àger, des d'on se sortirà en direcció al
Colobó per una pista degudament senyalitzada amb marques de
pintura vermella.
Passats uns cinquanta minuts es faran dos grups de treball, un d'aquest
continuarà per la pista i l'altre arribarà al santuari
pel barranc. Una hora i mitja després de sortir d'Àger
s'arribarà a un dels punts més emblemàtics dels
Montsec: l'ermita i també refugi de Colobó, actualment
molt deteriorat, i que serà el protagonista de la reivindicació d'aquest
any.
Un cop al santuari els excursionistes prendran la pista que arriba
fins a aquest per dalt, passats cinc minuts, trobaran un revolt marcat
a l'esquerra de la pista, es deixa per agafar un senderó que surt recte cap
al fons del barranc, on es posarà un primer cartell indicatiu.
Tot seguit es baixa cap a un fondal que queda al davant i als dotze minuts
s'arriba al barranc de l'Obaga de la Tossa on s'enllaça amb el
corriol que hi puja des del final del camí carreter que ha quedat
a la pujada del santuari. Aquí els excursionistes es trobaran
el grup que ha pujat directament per barranc sense passar pel Colobó.
Al cap de vint minuts hi ha una cruïlla de camins, per l'esquerra
marxa un corriol cap a la cova d'en Rosell, a la dreta, sota un cingle
hi ha una pleta. S'abandona el barranc i s'entra al bosc. Després
de travessar-lo s'arriba a un extens camp, al final del qual es veuen
les parets del corral de Cala Fi, edificació que dóna al
nom a l'impressionant roure, objectiu d'aquest destí, el sisè roure
més gran de Catalunya, amb un tronc de cinc metres de diàmatre,
que necessita tres persones per abraçar-lo.
Un cop esbroçat i senyalitzat el recorregut escollit d'aquest
any, es farà la tradicional fotografia de grup, amb tots els participants
prop del cartell indicatiu del tram, i tot seguit es passarà al
dinar de celebració.
Més d'un centenar de persones, petits, joves i grans, amb el respecte
per la natura i el patrimoni històric i cultural com a punts en
comú es donaran cita el proper diumenge dia sis de novembre a
la localitat d'Àger per pujar fins al Colobó i allí emprendre
les tasques de recuperació del camí fins al roure de Cala
Fi, caminant plegats i treballant perquè la història
d'aquesta terra no caigui en l'oblit. |
|
|
 |
 |
 |
|
